HYBRIDa

2010-05-20T09:54:00.022+02:00

HYBRIDa is very proud to announce you that after several years and different attempts, we already have won the 7th Framework Programme for Research: CAPACITIES. Research for the SMEs.
2.000.000 € of European founding will be shared with different technological centers to put forward the development of the HybGrid (Digital and physical components) for a time based adaptable structure through material intelligence.
We want to thank very much to the people involved on the project during the last eight years.
Sylvia Felipe_Jordi Truco

Being involved in such a research it is not easy, our life as architects isn’t letting too much space for real research, and there are not too many opportunities to achieve real financial support for doing so. Usually it becomes a matter of personal effort, seeking something that does not seem totally necessary for the day to day life. For this reason we are absolutely sure that the unique way to succeed on this arduous task is thanks to the continuous help and support from the most interesting , challenging and diverse people you can meet.
We are sincerely very grateful to:

Mike Weinstock, Michael Hensel, for opening the first door to find our actual condition of architects. and for giving to us a piece of his knowledge.
Achim Menges, for being there as a teacher, college, and as a friend.
George Jeronimidis, for valorous ideas and advisements in such an amazing field which is the Biomimetics.
Marco Verde, for his tireless effort, help and interest on the HybGrid, and his permanent struggling in HYBRIDa.
Mohsen Mostafavi, for his support and help in the most critical moments at the AA.
Jalal El-Ali, Katherin Jonas, Jalpa Kanabar, Pablo Kobayashi, Lina Martinsson, Meltem Okuvran, Linus Saavedra, Charbel Tannous. AA Em Tech students. for the amazing experience in London and for helping on the final big prototype.
Michael Hensel’s Dip Unit 4, for helping so much on the final big prototype.
Emmanuel Ruffo, for his enormous effort on layouts and many other thinks.
Marcellus Letang, Trysterm Smity, Anthony Beckett. AAWorkshop. For his precious inconditional help.
Dirk, for his sympathetic help on the prototypes of the HybGrid Phase 2.
AHRB Arts and Science Research Fellowship. (AHRC, Arts Council of England and the Scottish Arts Council. UK, for bringing us the opportunity to continue working in a professional way on the most interesting peace of work in the world.
Pere Pedros, Trampoli technologic de la UDG, for his enthusiasm and challenging way of helping, and for giving us the opportunity to step in on the real research world
Wolf Mangelsdorf, for his advisements on complex structures.
Mike Cook, for his clear conceptual vision of form finding structures, and for his interest on our project.
Philip Beesley, Sachiko Hirosue, Jim Ruxton: Subtle Technologies Symposium for inviting us and let us show our stage of research.
FEIDAD Far Eastern International Digital Design Award for choosing the HybGrid as one of the wining projects.
Konstantinos Oungrinis for including the HybGrid on Transformations.Harvard Design School.
HYBRIDa Team 2003 - 2011 Nuria Gomez Garrido, Udo Thoeinnissen , Francesca Calvino, Nicola Santoro Gianfranco Simula, Jacomo Bendetti , Laura Gomez Garrido
Julian Arandia, Ambra Micantonio, Giovanni Sanna, Luca Putzolu, Stefania Meloni

Alberto Felipe, Lolita Marzal, Victor Truco, Maria Rosa Calbet for helping and supporting to many years of financial and spirits difficulties, and for having given us the education that makes us the way how we are.

Jordi Truco and Sylvia Felipe

INTRO

2010-05-20T09:50:00.008+02:00

TREBOL TOWER

2010-05-20T09:45:00.011+02:00

PROJECTE PER NOVA CONSTRUCCIÓ DEL CONSULTORI MEDIC A ALFARA DE CARLES

2010-05-20T09:40:00.008+02:00

TITOT ART GLASS

2010-05-20T09:38:00.011+02:00

CASA SANT PERE

2010-05-18T09:36:00.045+02:00

TANCAMENT PER A PROPIETAT PRIVADA / ILLA DEL BOSC
Materials: Tanca realitzada integrament en acer tallat en laser, acabat en inox tractat a la sorra o pintat.
Muntatge: El muntatge serà totalment en sec,la tanca es fabricarà en taller de metal·listeria en el seu 100%, lo qual reduirà força els costos de ma d’obra. Tant sols treballant en situ per a la seva fixació cargolant els elements de suport de la tanca al ferm per mitja d’uns perns.
Disseny: La proposta es planteja mitjançant la repetició d’un element vertical lleugerament variable que produirà un efecte de moviment en el conjunt i crearà un joc de transparències,
Les lames estaran sempre inclinades 45 graus en planta, per d’aquest forma impedir la visió directe al interior de l’illa, però a mida que el vianant recorri la tanca anirà descobrint transparències.
Es pretén d’aquesta forma aconseguir un element robust, de protecció i privacitat però tenint en compte un factor de lleugeresa en el conjunt.
Funcionalitat: Es decideix un disseny amb elements verticals per a poder integrar el conjunt de portes tant de l’estació Transformadora, com de les portes d’emergència.
D’aquesta manera es pretén fer desaparèixer en el conjunt aquestes obertures quan estiguin tancades que es com estan en la major part de la seva vida útil.
La proposta presentada, pretén ser un disseny ja pensat de forma constructiva.

2010-05-18T09:35:00.029+02:00

REHABILITACIÓ DE FAÇANA EDIFICI CALABRIA

Millora estètica de la façana a través d’un doblat amb mur cortina. Aquesta opció permet incorporar els aires acondicionats en el conjunt de la façana de manera que l’edifici compleixi la normativa vigent en quant a l’Ordenança del Paisatge Urbà. La intervenció es centra en no actuar sobre la façana existent si no que senzillament forrar-la amb una pell envidrada. Aquesta opció permet: - Millorar la imatge corporativa de l’edifici - Optimitzar els costos de l’obra al permetre reutilitzar els aparells d’aire existents - Guanyar condicions d’eficiència energètica a l’interior dels despatxos

2010-05-18T09:34:00.014+02:00

BOADA HOUSE

2010-05-18T09:33:00.031+02:00

ABIEGO HOUSE

2010-05-18T09:26:00.011+02:00

COSTABELLA MORENO HOUSE

PERFORMATIVE PROLIFERATIONS 06

2010-05-07T10:12:00.000+02:00

PERFORMATIVE PROLIFERATIONS 06

En construcción...

DIGITAL MANUFACTURING 07

2010-05-07T10:11:00.004+02:00

DIGITAL MANUFACTURING 07

En construcción...

MASLAB 08

2010-05-07T10:11:00.001+02:00

MASLAB 08

En construcción...

DIGITAL MANUFACTURING 08

2010-05-07T10:10:00.000+02:00

DIGITAL MANUFACTURING 08

En construcción...

ADDA 09/10

2010-05-07T10:07:00.002+02:00

ADDA 09/10

En construcción...
Link de interés: http://www.ma-s-lab.blogspot.com/

2010-05-07T09:59:00.005+02:00

GENR 8 SURFACES

2010-05-07T09:55:00.006+02:00

INTEGRAL ENVELOPES

EVENTOS

2008-10-28T11:03:00.024+01:00

ELISAVA
MATERIAL SYSTEMS DESIGN LABORATORY GRADUATE PROGRAM 2010
OPEN FINAL REVIEW
http://www.elisava.net/design-space/M_Disseny_Avan/3?id_curs=97

Structure of the Course
Part 01
Material Systems Design Laboratory

Theories of emergence (theory seminar)
Material technologies (theory seminar)
Material systems design Laboratory (design course)
Parametric design (instrumental training workshop)
Thesis project

Part02
Digital Design Laboratory

Genetic vs generative (theory seminar)
Digital design lab (design course)
Digital manufacturing laboratory (instrumental training workshop)
Designing and exploring with new software (research course)
Final project

Teaching Staff and Lecturers_Material Systems Design Laboratory
Francesc Arbos, Guillem Baraut, Daniel Coll, Sylvia Felipe, Dr. George Geronimides, Ignasi Pérez Arnal, Dr. Javier Peña, Anna Pla, Hector Soler, Jordi Truco, Marco Verde, Mike Weinstock, Marco Vanucci.

Teaching Staff and Lecturers_Digital Design Spaces Laboratory
Dennis Dollens, Marc Fornés, Joan Guash, Josep Maria, Montseny, Marta Malé-Alemany, Santi Pladellorens, Pau De Sola Morales, Jordi Truco, Marco Verde, Neil Leach, Alex González, Juan Pablo Quintero -Maria Teresa Leon (MedioDesign), Luis Fraguada.

Advanced Design Resources
ARRK: Rapid Prototyping / Rapid Manufacturing /Vacum / TermoPlastic
MedioDesign: Digital Fabrication / CNC Milling / Laser Cutting
McNeel: Rhinoceros / Rhino Cam / Grasshopper / Rhino Membrane
Missler: TopSolid / TopCam
Ascamm Technologic Center: Actuation /Composites / Big Rapid Fabrication
Quantech: Numeric Calculation Center
Cetemmsa Technologic Center: Sensorisation
Ecomunicat: Control Engeneering / Data Transfer

2008-10-24T16:39:00.048+02:00

AMPOSTA 24 HOUSES Catalunya 2002

SANT PERE MES ALT HOUSE Catalunya 2002

COSTABELLA HOUSE Catalunya 2000

EUROCONT HEADQUARTERS Catalunya 2003 - 2005

EUROCONT SERVICEPACK 2 Catalunya 2007

ABIEGO HOUSE Aragón

VALLDEPINS POLIMERS RECYCLING PLANT Catalunya 2008 - 2010

BOADA HOUSE Catalunya 2009 - 2010

CALABRIA FRONT Catalunya 2010

ILLA DEL BOSC FENCE Catalunya 2010

2008-10-24T16:38:00.069+02:00

HYBGRID. ARQUITECTURA ADAPTABLE UK-Cataluña 2004-07

INTEGRAL ENVELOPES Cataluña 2005

GENER (8) UK 2004

CLOVER TOWER Catalunya 2008

2008-10-24T16:38:00.059+02:00

TITOT ART GLASS MUSEUM Taiwan 2004

EUROPAN 8 HAMBURG Hamburgo 2007

SALAMANCA SPORTS STADIUM Salamanca 2006

EXPO ZARAGOZA PAVILION Zaragoza 2007

IES CASTELLDEFELS_GISA Catalunya 2007

ASCAMM Catalunya 2009

CAP ALFARA DE CARLES_GISA Catalunya 2009

2008-07-10T19:29:00.104+02:00

CONJUNT RESIDENCIAL DE 24 VIVENDES UNIFAMILIARS AMB ZONA COMUNITÀRIA ENJARDINADA
L’objecte de l’encàrrec d’aquest projecte es el de la realització de 24 habitatges unifamiliars amb jardí propi.

S’ha previst crear una sub - estructura urbana a partir que algunes de les traces del teixit urbà existent en el pla, combinat amb l’agrupament no lineal, sinó desencaixat d’un model de vivenda de planta en L. L’agrupació d’aquests habitatges crea uns espais buits entre ells, que s’aprofiten per a col·locar el jardí privat de cada vivenda.
D’aquesta composició es pretén: trencar la monotonia en façana i gaudir d’un esponjament en l’agrupació.
Gràcies a la planta en L s’aconsegueix dotar a cada habitatge del màxim d’espai lliure possible, la màxima quantitat de façana per afavorir l’assoleig.
Les vivendes es separen del límit del solar del màxim marge que la normativa permet, quedant igualment un espai interior d’illa entre façanes posteriors molt notable. A l’interior de l’illa es crearà un espai d’us comunitari dotat de piscina, i espai enjardinat en dos nivells, un dels quals servirà també com a accés rodat lent per a les vivendes de la tipologia L2A .
Tot i que l’espai interior es comunitari però privat, es pretén donar-li un us de caire públic en el tractament dels recorreguts afavorint que el vianant pugui utilitzar aquest espai com a part de la ciutat.

El programa dut a terme a cada habitatge es el d’una casa unifamiliar en forma de L que es desenvolupa en Planta Baixa i Planta Pis, dotada també de Planta aparcament soterrada.
Els habitatges es plantegen en cinc tipologies, (L1,L2,L2A,L3 I L3A) segons la distribució, mides de planta i volumetria, aquestes tipologies son en realitat tres tipus clarament diferenciats en planta, els quals tenen variacions a nivell d’implantació urbana o d’agrupament en dos d’ells provocant els dos sub - tipus restants.
Es pretén cobrir la demanda de diferents tipus d’ habitatges que planteja la societat d’avui en dia, sota la idea d’ oferir mes o menys metres quadrats d’habitatge oferts en diferents volumetries d'una estructura sempre de planta en L. L’altíssim percentatge de façana per metre quadrat fa de l’habitatge un lloc excel·lentment il·luminat i amb unes molt bones condicions per afavorir la ventilació creuada facilitant enormement l’estalvi d’energia.

El projecte inclou el disseny de l’espai d’enjardinament interior de l’illa, que serà d’us comunitari.L’accés als habitatges es farà de forma individual i es produirà a traves d’una rampa col·locada a la Esquerra dels jardins particulars, i en el cas dels habitatges situats a l’interior de l’illa es farà a traves del passatge interior rodat.

2008-07-10T19:29:00.102+02:00

MOBILIARI I INTERIORISME DE LES OFICINES DE L´EMPRESA EUROCOMERCIAL NUEVAS TECNOLOGIAS S.L
Aquest projecte es centra en la continuació de certes parts que no s’havien desenvolupat en la primera fase del projecte de la Nova Seu per les oficines i taller- magatzem de l’empresa Eurocomercial de NuevasTecnologias,s.l (Eurocont).
El projecte es basa en completar l’equipament de l’empresa de certs elements interior i en la definició d’espais que no havien estat encara reformats.
Es reconverteix l’accés en un espai de reclam i de mostra en el que s’explica com tecnologies i els nous materials poden crear espais i geometries que fins el moment podíem considerar com a difícils de controlar, o amb un cost afegit que feia del projecte quelcom menys viable.
Continuant amb la idea de producte de fabricació i assemblatge en obra, i de fabricació customitzada amb costos semblants als de una producció de peces totes estendards, el projecte pretén emfatitzar la idea de empres d’estar sempre amb un producte o sistema de producció innovador, i capdavanter.

2008-07-10T19:29:00.101+02:00

NOVA SEU PER LES OFICINES I TALLER/MAGATZEM DE L´EMPRESA EUROCOMERCIAL NUEVAS TECNOLOGIAS S.L

En les primeres aproximacions al projecte, la propietat ens va transmetre la necessitat d’adaptar un espai diàfan existent organitzat en dues altures, als seus requeriments d’empresa. Eurocont necessitava un espai multifuncional dedicat a oficines, servei d’assistència tècnica SAT, magatzem de recanvis i taller de reparacions. A més l’empresa buscava una imatge forta en sintonia amb la seva filosofia, Eurocont es dedica a la comercialització de noves tecnologies en sistemes de la construcció.

Immediatament vàremm creure que la part crucial del projecte seria la façana interior de la nau (sistema envoltant que integraria prestacions estructurals i ambientals), que sectorizaria les diferents àrees de treball de l’empresa. En aquest cas, va ser necessari pensar en l'envolvent no com un llindar que divideix l’interior i l’exterior, sinó com un filtre que exerceix de mediador entre les condicions (llum, clima, so i permeabilitat visual) d’una àrea amb l’altra.

Com punt d’inici prenem la investigació del teixit envoltant i estructural de la closca de l'ou observat a nivell microscòpic. En l’exploració a aquesta grandària s’entén l’estructura com pell d’alt rendiment i la pell com estructura diferenciada. Aquesta idea d’eficàcia ens va fascinar, però l’exemple solament ens va permetre extreure alguns principis geomètrics per a la creació d’un teixit aparentment caòtic. Per a la creació del nostre patró, vam descriure unes variables paramètriques i unes regles de creixement. Vam obtenir aquest aparent teixit caòtic. Després de prendre decisions d’opacitat i permeabilitat el resultat sembla compositiva i geomètricament coherent àdhuc que no hi ha cap decisió formal subjectiva en el disseny o composició final.

En el nostre despatx som conscients que en el procés de formular les pròpies gramàtiques per a crear sistemes formals emergents solament es pot ser coherent si es conta amb l’ús de les noves tecnologies tant en programari com en CAD CAM. Aquestes ens acosten a nous processos de producció (Data Driven Production amb CNC milling machines o altres eines CAM) que desemboquen en formalitzacions d’arquitectura no estàndard, més propera a la lògica de la (variació, mutació) que a la dels processos industrialitzats en cadena. El treball amb eines CAD CAM fa possible la creació d’aquest patró i la producció del mateix, diguem que gràcies al programari podem repetir una rutina milers de vegades per a acabar decidint un resultat, alhora que disposem d’un sistema de mecanitzat de peces capaç de produir 72 panells amb diferents patrons en el mateix temps i preu que ho faria si tots fossin iguals.

El nostre estudi ha hagut de treballar estretament amb el departament d’enginyeria de TECHNOCLADD per a modificar l'inicial sistema de façanes lleugeres estàndard “DinamicWall” creant un sistema híbrid amb dues capes de vidre aïllant practicables i una tercera capa fixa de metacrilat semitransparent amb diferents porositats. Aquesta última capa és la qual produeix diferents efectes de llum, clima, so i permeabilitat visual.

Així mateix hem treballat amb el Taller d'Arquitectura Digital de la ESARQ –UIC usant el fantàstic potencial d’aquest taller equipat amb eines de (Data Driven Production) per al procés de mecanitzat del patró en els 72 panells de metacrilat.
És important per a nosaltres remarcar que per a dur a bona fi un projecte com aquest nostre despatx ha hagut de fer-se càrrec de la contractació d'obra sortint-nos de les funcions pròpies d’arquitectes o dissenyadors.

2008-07-10T19:27:00.060+02:00

PLANTA DE TRIATGE A P.I. VALLDEPINS II, ULLDECONA
Aquest encàrrec es centra en el disseny d’un edifici de serveis , la urbanització i organització dels espais de manipulació de residus per a una planta de triatge al polígon industrial de Valldepins II. Ulldecona.
Últimament el despatx per alguna raó ha estat mes enfocat a resoldre encàrrecs del sector industrial que d’altres sectors, per lo que ja comença a tenir certa experiència en edificis d’us laboral.
Ens sentim còmodes amb aquest tipus d’encàrrec per la possibilitat que ens lliuren de treballar amb conceptes de disseny, façanes i estructures no tant limitades.
El lloc (el baix Ebre) te unes característiques climàtiques força extremes, tant d’exposició solar intensa com de zona de vent intens. A demes el despatx ja havia construït en aquesta zona i es coneixedor de la agressivitat de la llum solar sobre alguns materials o pintures i de la forta necessitat de protegir se’n.
El projecte pretén definir una volumetria per al edifici de serveis de geometria no regular, mes aviat de formes suaus i sense arestes marcades, això es possible per que el programa de l’edifici es força flexible o mes aviat poc rígid termes de organització interna o formalització.i al fi i al cap les obertures a la llum son del tipus oficina no compartimentant la façana.
La nostra idea es definir aquest cos de tal forma que estructura i volumetria siguin el mateix, per aquesta raó es crea una volumetria definida per l’estructura i es recobreix amb una pell lleugera que s’hi adaptarà i que serà a la vegada el filtre lumínic, que mantindrà tot el interior de l’edifici en condició de incidència no directe. Els paraments verticals seran bàsicament de vidre i aniran en un pla diferent al de l’estructura i pell. Aquest Umbral es compondrà de múltiples peces penjades d’uns tensors que aniran de pilar a pilar, quedant estructura i humbral fora dels tancaments.
L’edifici es l’equipament de la planta de tractament de residus industrials no orgànics., tals com plàstic, cartró i vidre. Per tant per a nosaltres ha estat molt important fer una recerca per que l’element que fa de filtre de llum i que a la vegada defineix aquesta volumetria fos d’algun material de reciclat. Amb això complíem tres factors, un recuperar un material de rebutgi que ja no es útil per a res mes i tornar li a donar us. Per altra banda aconseguir un aspecte en façana molt singular a un cost molt raonable.i per finalitzar donàvem sentit al propi edifici que estàvem construint tancant un cicle vital de elaboració , reciclatge i reutilització. Cal dir que la propietat sintonitza immediatament amb la idea.

2008-07-10T19:27:00.058+02:00

NOU EDIFICI PER L´AMPLIACIÓ DEL CENTRE TECNOLÒGIC ASCAMM
01 Parc Tecnològic del Vallès (PTV)
L'any 1987, el CIDEM (Centre d'Innovació i de Desenvolupament Empresarial) i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona van constituir la societat Parc Tecnològic del Vallès, S.A., com a entitat gestora de la primera fase de l'Àrea Tecnològica de Cerdanyola amb els següents objectius:
Generar sinèrgies entre empreses i institucions gràcies a la complementarietat de les seves activitats, la proximitat física i el coneixement personal.
Proporcionar a les empreses que s’instal·len al Parc un conjunt de serveis de qualitat que els permetin competir en igualtat de condicions independentment de la seva grandària.
Fomentar l'acostament de les empreses a les fonts de coneixement del nostre país.
Convertir-se en una plataforma de llançament per a nous projectes empresarials amb contingut tecnològic.
Actualment el Parc Tecnològic del Vallès és un parc empresarial especialment concebut per acollir empreses i institucions que treballen en el camp de les noves tecnologies i que necessiten una ubicació de qualitat amb una variada gamma d’infraestructures i serveis, respectant i reflectint en el seu dia a dia l'essència dels objectius inicials pel qual va ser creat.

02 ASCAMM
El centre Tecnològic Ascamm es va crear el 1987 per l'Associació Catalana d'Empreses de Motlles i Matrius i el 1996 va passar a ser una entitat independent sota la forma legal de fundació privada sense ànim de lucre. L'entitat ha esdevingut un dels principals centres tecnològics d'Espanya en l'àmbit industrial i, en particular, per a les Pimes.
La missió de la Fundació Ascamm és ajudar les empreses industrials a millorar la seva competitivitat per la via de la innovació tecnològica i la transferència del coneixement. La visió de la Fundació Ascamm és consolidar-se com un referent europeu en l'àmbit de la innovació tecnològica i la transferència del coneixement en el camp del disseny i la producció industrial, en particular de productes i utillatges de plàstic, metalls ferrosos i aliatges lleugers.

03 Ampliació de les Instal·lacions
Degut a la transformacio´del nostre teixit industrial, i social ens anem creeem una europa del coneixement, on cada vegada mes te mes importancia la recerca i la innovacio, com a patrimoni i posicionament en el mon.
Per aquest factor ASACAMM ha experimentat en els ultims anys un creixement considerable quedant ne les instal.lacions obsoletes.
ASCAMM requereix una ampiacio i lleugera reordenacio de la sectoritzacio d’espais, sent notable la nececitat d’ampliarse de cara als equips de Investigacio desenvolupament i innovacio I+D+I

DISSENY
01 Imatge Unitària
Evitar la fragmentació visual, pe a donar una imatge unitària de la empresa

02 Imatge Innovadora
L’estudi d’arquitectura HYBRIDa s’ha marcat com a objectiu pel disseny de la nova seu d’ASCAMM, TRANSMETRE L’ACTIVITAT D’ASCAMM a través de la IMATGE de l’edifici.
Entenem que ASCAM vol ésser LIDER en la innovació en el sector del disseny i la producció industrial, i per tant entenem coherent que això es transmeti des d’un àmbit tant proper com es el de la producció arquitectònica... que és a la vegada IMATGE de les CAPACITATS TECNOLOGIQUES i d’IDEARI de l’entitat ASCAMM.

03 Fabricació Digital
La fabricació digital permet diferenciació a traves d’un procés estandarditzat
La proposta d’ampliacio d’ASCAMM que fem de HYBRIDa es una arquitectura de Vanguardia per que utilitza de les noves eines tant de disseny, utilitzant nous softwares com de fabricació.

04 Programa
Degut al ràpid creixement de l’activitat d’ASCAMM hi ha la necessitat d’ampliar les instal·lacions de la seva seu. L’encàrrec de la propietat es basa en tres punts:
-Construcció d’un nou edifici que consti del següent programa:
P. Baixa – Tallers
P. Primera – Oficines dels Equips de treball d’I+D+i
P. Segona – Es pressupostarà només a nivell de tancaments, encara que ai nivell de proposta es planteja quin seria l’efecte d’un futur trasllat de la planta directiva.

-Remunta d’una planta a nivell de projecte per tal de valorar l’impacte visual d’una possible futura ampliació.

-Connectivitat de l’edifici. la comunicació entre les diferents parts de les instal·lacions es realitza actualment d’una manera tortuosa i amb desnivells de pujades i baixades en la comunicació entre plantes que s’haurien de considerar al mateix nivell. això es degut a la diferència de cota que existeix entre l’edifici taller i l’administratiu. a l’apartat connectivitat eficient desenvoluparem la proposta per tal d’aconseguir una comunicació unificada, agradable, i efectiva entre les tres unitats d’actuació que serveixi també a nivell visual per donar unitat arquitectonica al conjunt de la propietat.

CONNECTIVITAT EFICIENT
01 Unitat interna entre el nou i antic edifici Est
Entendrem les instal·lacions d’ASCAMM com un sol edifici, en el que els recorreguts es podran fer d’una forma natural i en horitzontal. D’aquesta manera convertim els edificis a nivell d’us i visual en un de sol.
Per a aconseguir això connectem i unifiquem passadissos interiors del nou i l’antic edifici, i connectem els tres edificis amb un sol intercanviador.

02 Connector intercanviador
Aquest esta pensat per ser un espai diàfan en rampa que permet el transit fluid d’un edifici a un altre a dos nivells simultàniament. Amb unes fantàstiques qualitats llumíniques i espacials.

L’edifici està dissenyat per tenir una façana interior molt activa. No es tanca a l’exterior ja que continuen havent-hi vistes, però hi ha una gran terrassa interior i unes façanes que fomenten un ambient de treball tranquil i de molta qualitat llumínica i espacial.

2008-07-10T19:26:00.021+02:00

Sistema estructural del geometría variable, actuación automática asociada a un software de manipulació geométrica. UK-Cataluña 2004-07. Premio de diseño Far East International Architecture Digital Awards (FEIDAD).
La tecnologia. El HybGrid és un sistema constructiu estructural lleuger capaç d’adoptar diferents formes automàticament i que es governa a través d’un sistema de control digital i d’un sistema d’activadors automatitzats. Està format per una estructura física i un sistema digital que controla paramètricament la forma i executa els canvis en l’estructura física. L’estructura física és capaç d’articular-se en diferents formes de curvatures complexes i ha estat desenvolupada pels emprenedors. Està feta de materials amb una gran flexibilitats (compòsits). El sistema digital es composa per un sistema de càlcul–modelació-anàlisis paramètric de formes, un sistema d’enginyeria de control i uns elements activadors automatitzats elèctricament que executen els canvis en la estructura física. S’ha presentat una sol·licitud de patent amb ZBM al respecte del HybGrid.

El producte. Les estructures arquitectòniques lleugeres tenen aplicacions a gran i petita escala. A gran escala es poden utilitzar com cobertes, pannells i passarel·les de recintes firals, estadis i naus industrials; o com a elements de façana en edificis d’avantguarda (el Guggenheim a Bilbao és l’edifici més representatiu). A petita escala es poden utilitzar com a carpes o pèrgoles. Una altre aplicació molt interessant per a l’estructura HybGrid és per realitzar estructures per encofrats per formigó. Actualment el cost econòmic de les estructures que s’utilitzen per realitzar encofrats de formes no estàndards és moltes vegades més alt que la pròpia estructura final de formigó armat. El fet de ser un sistema de geometria variable i desmuntable, obre un gran expectativa en el mercat pel fet de poder tenir diferents formes geomètricament complexes partint d’una producció estandaritzada.

La competència. Actualment qualsevol producte o projecte que utilitzi estructures lleugeres precisa que es realitzi un disseny de la estructura personalitzat i únic. Les estructures físiques es dissenyen i munten exclusivament per cobrir un espai determinat i un cop realitzat el disseny no pot reutilitzar-se i la estructura ja no admet més canvis.
Un altra diferència molt important respecte a la tecnologia existent és que, actualment, les estructures per realitzar formes corbes complexes han de ser produïdes d’una manera gairebé artesana segons cada disseny de cada arquitecte. L’estructura HybGrid es produeix d’una manera totalment estandarditzada però a la vegada pot reproduir un número gairebé il·limitat de formes corbes geomètricament complexes. Els elements produïts sempre són els mateixos i és després, en obra i gràcies a les dades proporcionades pel sistema digital, on adopta les diferents curvatures, gràcies a les propietats elàstiques dels materials compòsits i a les diferents llargàries dels elements activadors.

Els avantatges del HybGrid són:
· Pot adoptar diferents formes corbes complexes a partir del disseny sense canviar els elements estructurals físics.
· Es pot produir de manera seriada i estandarditzada
· Permet realitzar canvis de formes amb la estructura una vegada ja muntada.
· Elimina costos de temps de parametrització i muntatge (Es un sistema estandard).
· Elimina els costos econòmics de parametrització i muntatge (Es un sistema estandard).
· Elimina els costos econòmics en la fabricació i disseny dels elements que composen cada superfície (Es un sistema estandard)
· Permet la reutilització de cobertes que s’utilitzen de forma temporal per recintes.
· Permet crear productes reutilitzables a petita escala: encofrats de geometria variable per a grans i petites llums de superfícies corbes.

2008-07-10T19:21:00.021+02:00

ESTAND PER AL PRINCIPAT D´ASTURIAS
Idea
El projecte neix a partir d’entendre Astúries com un espai natural únic en la península. La vida i la naturalesa estan presents en cada racó del principat. L’arquitectura reflecteix aquesta particularitat del territori d'Asturias i a la vegada pretén abstreure’s prou com per a no copiar, però si extreure idees i estratègies de la lògica de la naturalesa, com la exuberància formal o la riquesa de textures.
La naturalesa és rica en formes però pobra en matèria, crear matèria requereix molta energia i temps. La naturalesa sovint creix o es formalitza en forma de repetició de petits elements lleugerament distints, però tropològicament iguals, com són les fulles dels arbres, els pètals d’una flor, fins i tot els flocs de la neu

Construcció
L’arquitectura per al pavelló serà exuberant, però senzilla, amb espais clars i ben delimitats, amb textures riques, però senzilla en essència. El sistema constructiu del pavelló és coherent amb la idea central del projecte: Un gran reticle de fusta creada amb costelles en dues direccions serà l’element formalizador, organitzador i alhora estructural del conjunt. O sigui forma i estructura junts altra vegada, com succeeix en la naturalesa. Aquesta estructura lleugera és al seu torn molt rígida. Podent connectar en diferents punts del pilar la malla de fusta. La idea de no usar un forjat pesat de formigó també entronca en la filosofia ecològica i econòmica: menys pes és menys energia.

Aquesta gran malla serà recoberta per panells lleugerament distints entre ells que aniran donant color forma i riquesa de textura a aquestes grans volums, que són tot; Són alhora forma, alhora espai transitable, alhora espai expositiu. Els panells d’una mesura d’uns 50cm x 70cm, , seran de color, però alhora contindran imatges de la riquesa d'Asturias. Aquests panells seran tallats per un centre de control numèric directament del dibuix de l’ordinador i posteriorment encaixats d'un en un en sec en el lloc precís. Aquesta construcció intel·ligent i també d’avantguarda tecnològica és possible gràcies a una arquitectura dissenyada amb instruments i conceptes contemporanis, però també gràcies a una empresa constructora (líder en el sector), que és capaç de treballar amb la més moderna tecnologia i que és natural d'Asturias. L’equip d’arquitectura ha estat treballant molt estretament amb aquesta empresa constructora asturiana per a aconseguir una oferta econòmica viable i creïble, i que es mantingui fidel a la idea de projecte arquitectònic. Per tant en el projecte es pensa en el contingut de la terra però també es conta amb la capacitat de projecció de futur de la gent d'Asturias, en un món contemporani i ple de reptes del progrés.

Organització i espais
El pavelló està presidit per dos elements expositius que recorden les muntanyes, són grans estructures expositives cristal·lines com l’aigua, aquestes permeten delimitar mitjançant grans espais visuals les zones on seran desenvolupades les unitats temàtiques.

En la planta inferior es despleguen sis unitats temàtiques:
1. La comunitat amb mes llacs d’ Espanya.
2. 90º aniversari “El Parc nacional de Pics d1 Europa”.
3. La Gastronomia ecològica amb sabor Asturià.
4. La multi-aventura Asturiana.
5. El litoral cantàbric Asturià
6. Asturias, el territori dels rius.

A la part superior del pavelló seran exhibits en l’auditori la Unitat Global de continguts del principat creada per a Pavelló, Es disposarà també d’un espai d’activitats i actuacions, acompanyat d’un petit bar en el qual es podrà prendre sidra, refrigeris, algun plat i xerrar amb algun visitant o amb els amics.

2008-07-10T19:20:00.024+02:00

PROPOSTA DE CREIXEMENT DE L´ÀREA REIHERSTEIG. HAMBURG

El projecte s’ha iniciat amb un tasca molt profunda d’anàlisi, tant de traces d’antics creixements, com de zones de creixement i estructura aleatoris. Analitzant l’àrea d’influència i d’actuació, hem creat diversos esquemes de dades que contenen capes específiques d’informació. Hem produït també esquemes de dades dels requisits futurs de l’àrea. Hem tractat d’establir una relació entre el vell i el nou, creant una malla de creixement que conté les dues condicions d’entorn, aquesta malla abstracta conté requisits preexistents, i paràmetres de futur creixement. La idea ha estat intentar reconèixer un cert patró de repetició o de semblança en lo existent, així com crear un nou patró de les necessitats futures a partir de normes per a un creixement ordenat. En el resultat d’interpolar els dos patrons crearem una malla, xarxa, o teixit abstracte d’expansió geomètrica. La malla, (xarxa) serà re-definida fins que arribi a ser un sistema autònom de creixement. El sistema pot proliferar i produeix acte expansió desplegant el seu principi geomètric. Això serà el teixit bàsic de creixement que es roman sempre baix de les petjades de la proposta urbana.

1_ En l’ Illa la malla utilitzarà l’expansió fins a re definir les noves connexions amb la resta de les terres. La xarxa d’expansió es basa en relacions entre densitats centrals. Quan la malla creui el mar obtenim com opció una possible connexió de futur, no significa que hàgim de construir obligatòriament aquesta nova traça, sinó que és una opció coherent d’unió entre nodes creada pel sistema autònom expansiu.

2_ La xarxa o malla definirà també les actuacions locals pel mateix principi geomètric. Les subàrees d’intervenció seran definides per la subdivisió interna del teixit triangulat. El sistema opera en una manera semblant en les seves escales diferents. Les regles establertes crearan diverses combinacions possibles que permeten la colonització i designació de nous usos d’ ocupació. Aquesta variabilitat de programa i les tipologies que permeten viure i treballar dintre del mateix espai transformen les estructures de barri i atrauran a nous ocupants. Un desafiament serà tractar de recuperar la connexió entre l’àrea occidental de Reihersteig i l’àrea residencial de l’est. Les terres ermes del Reihersteig seran reconfigurades i seran reocupades per la creació d’aquest nou centre de densitats d’atracció. Mes que intentar suturar amb micro operacions els problemes i necessitats d’aquesta àrea, hem creat un sistema capaç d’operar a nivell global. El sistema no és perfecte però a causa de el seu comportament emergent, i d’autoorganització dóna solucions imprevistes i localitzades per a cada zona d’intervenció.

2008-07-10T19:18:00.021+02:00

PROJECTE PER NOVA CONSTRUCCIÓ DE L´IES DE CASTELLDEFELS

Coneixem bé el lloc i la transformació que ha sofert durant els últims 15 anys des de la construcció del Canal Olímpic. El factor que principalment ha condicionat la implantació del nostre projecte, es la incidència del soroll provocat per la via “Avinguda del Canal Olímpic“. Aquesta via es constitueix com una important artèria que connecta el centre de Castelldefels amb la Platja, i el que és més important,: amb les dues vies ràpides principals de connexió amb Barcelona Ciutat. Aquestes són l’”Autovia de Castelldefels - C31” i l’”Autopista Pau Casals-C32”.

La primera operació de projecte ha estat perllongar la cota de carrer fins a convertir-la en coberta de l’edifici; aprofitant el talús per ubicar-hi la part més pública del programa de l’IES. Amb aquesta decisió, espai de jocs, menjador, biblioteca...etc queden protegits del soroll del tràfic, que com hem dit, és considerable. El talús, passa a ésser edifici, i l’espai de jocs de l’escola passa a estar arrecerat del so però a la vegada, obert a les vistes del cel degut a la baixa alçada d’aquest edifici “barrera” (Una única planta).

El segon pas es col·locar les aules i la resta de programa orientant-los a Sud-Eest / Nord, en perpendicular a la sorollosa via, i reduint una altre cop el seu impacte acústic, aprofitant la millor orientació solar per a les peces.

Així doncs, sobre l’edifici de serveis comuns d’una sola planta, es recolzen perpendicularment dos volums bessons i el volum del Gimnàs que donen una certa repetició al conjunt sense caure en la monotonia ja que el Gimnàs es recolza al terra diferenciant el conjunt per donar façana a l’Avinguda del Pi Tort.

Amb aquest tipus d’esquema en planta: un edifici en horitzontal servint a tres barres perpendiculars, la connexió entre aquests és fonamental.
Per tant hem projectat un gran passadís - vestíbul al llarg del qual i en un costat es van col·locant les escales de comunicació amb la part d’aules, i en l’altre costat es van col·locant els espais de Serveis Comuns a tot el complexe com poden ser, Biblioteca, Menjador, Sales de Professors, Secretaria, etc…

En aquesta operació de concentrar longitudinalment totes aquestes peces tan importants del complexe, i crear un volum allargat a Cota de Joc, el següent tema que apareix en el plantejament és la ventilació de totes aquestes peces i activitats,
En el fet de resoldre aquest tema separant aquest volum del mur de contenció creem gairebé intuïtivament un interstici entre el terreny i l’edifici.
Creem un pati arrecerat i tranquil, ben assoleiat per estar en la bona orientación, i que des de el passadis – vestivul, es perceb, i genera espais diferenciats al llarc del recorregut.
A aquest pati es pot accedir des de el restaurant, per fer un café, per descansar a l’exterior. També aquest pati proporciona a la biblioteca i als despatxos de profesos la llum i el recolliment necessari per uns espais que ho requereixen especialment.
Per tant aquest edifici conviu en dues escales tant de tamany com d’activitat, una la escala de grans grups, aules, moviment esport, i que compta amb la millor orientació. I amb una de poc trànsit, més silenci o menys moviment,

Creiem que en un programa com el que estem abordant és essencial crear, i dissenyar un espai pensat en el seu ús,una escola pot complir les necessitats tant sols ordenant-ne bé el programa.
Però nosaltres hem volgut llegir el terreny en el que ens col·locàvem, entenent-ne perfectament les possibilitats i el problemes que en concret se’n derivaven.

La nostra resposta ha estat:
1- Entendre els factors que són inherents al solar proposat i resoldre i potenciar les seves particularitats
2- Utilitzar algun d’aquests factors per tal de transformar-lo en idea de projecte, com es la prolongació del talús per a protegir del soroll i la creació d’una part de l’edifici en Cota de Jocs i un pati
3- Resoldre l’edifici sencer amb la cura de trobar espais de qualitat, entenent-ne el seu ús i les seves necessitats, com pot ser la col·locació de la biblioteca de forma recollida a pati o la col·locació dels aularis a l’espai obert mirant a pati i espai de jocs.-

Sistemes constructius
L’edifici es concep amb la idea de construcció prefabricada:
- Estructura de pilars prefabricats
- Forjat Alveolar
- Murs de tancament de formigó prefabricat.

Es pretén decantar el gruix de la construcció de l’edifici en sistemes prefabricats i de muntatge en sec,
Es concep l’edifici amb una primera estructura tancada en les seves façanes a Nord-Oest, i Oest de panell prefabricat, en el que es provoquen les obertures horitzontals, a les façanes a sud es planteja envidrament amb finestres i carpinteria d’alumini tipus “Ekonal” estàndard, per lo ben il·luminades que estan i per ser orientades als espais d’esbarjo del edifici.

- Una segona pell de xapa metàl·lica tipus “Eurotramex” suportada per una subestructura en dibuixa una façana totalment diferent al ritme real de les carpinteries, però que neix de la forma dels últims pilars en planta baixa.

- Aquesta , que pintada de color taronja protegirà de la llum i donarà un toc de color al complex, que contrastarà amb el color directe sense pintar dels elements prefabricats .

Ampliació
Una opció per realitzar l’ampliació, en cas de que es produís, es realitzaria sense que hi hagués cap incidència al desenvolupament de l’activitat del centre. Es tractaria d’ocupar la planta lliure de la cota del pati del mòdul central. No implicaria cap modificació de l’estructura ni dels fonaments. Només es tractaria de tancar la planta i obrir una porta al passadís de l’edifici longitudinal per tal de poder-hi accedir des del vestíbul principal.

Una altre possible opció per ampliar el centre seria allargant els dos volums bessons. En aquest cas es tractaria de construir els edificis de manera que el passadís d’aquests volums existents s’hi poguessin perllongar.

Titot Glass Art Museum

2008-07-10T19:03:00.009+02:00

SDFGASDSDFA

museummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

2008-06-27T17:48:00.040+02:00

PAVELLO I URBANITZACIÓ DE L´ENTORN A SALAMANCA
En certs projecte del despatx intentem començar amb l’estudi, investigació o anàlisis de sistemes de morfogènesis, i desprès derivar-los a les exigències de projecte, i per descomptat desenvolupar-los amb el imputs que ens aporta el programa de necessitats.

En aquest concurs treballem sobre la poligonalització del el·lipsoide fins arribar a una configuració de niu de abella. Aquesta és la nostra estratègia per a crear o generar la volumetria i l’estructura principal del complex, amb això pretenem aconseguir o resoldre un sistema estructural de grans llums molt dividit o fragmentat, poc pesat i que ens permet treballar amb un cantell força reduït.

Evidentment la proposta es centra en l’ elaboració d’una superestructura, però amb el mínim pes i material possibles, cosa que podem aconseguir amb una disposició material semblant a la del panell d’abella.
De fet aquestes estructures tipus membrana es comporten molt bé tant per geometria com per materialitat a càrregues uniformes.

En el despatx aprofitem aquest tipus de projectes per a experimentar i posar en pràctica alguns dels conceptes que més ens interessen.
Pretenem abordar Tant la definició del component mínim del que es compondrà l’estructura principal com una retícula formalitzadora que a més a més servirà per a urbanitzar l’entorn immediat de l’edifici principal. Aquesta malla de niu d’abella, per al seu caràcter fonamentalment formalitzador i matèric ens permetrà crear petites articulacions formals en l’entorn per a enquibir-hi part del programa que creiem necessari.

PUBLICATIONS

2008-06-20T19:17:00.004+02:00

2008 Patent Constructions: New Architecture made in Catalonia
Edited by Albert Ferrer - ACTAR
Book of the projects selected for de Exhibition in the DAM Museum (Franckfort – Deutches Architecturmuseum)

2007 Morpho-Ecologies – Towards Heterogeneous Space in Architectural Design
Ed Michael Hensel and Achim Menges. AA Publications.
Project in book. U.K.

2007 Via Construccion.
Issue March 2007. Nº 42. Grupo Via Editores.
Interview in architectural journal.

2006 Oficinas
Issue October 2006, Nº 262. Eurocont Headquarters –Office and workshop of the enterprise- Cetisa Editores, S.A.
Project in office architecture magazine. SPAIN.

2006 Responsive Architectures: Subtle technologies 2006.
Ed. Philip Beesley, Sachiko Hirosue, Jim Ruxton, Marion Tränkle, Camille Turner. Riverside Architectural Press.
Project + article in Book. CANADA.

2006 Transformations. Paradigms for Designing Transformable Spaces.
Harvard Design School of Architecture Ed. Konstantinos Ounigris. Design and Technologies Report Series 2005-6.
Project in book. U.S.A.

2006 Genetic Architectures II : Digital Tools & Organic Forms
Ed. SITES BOOKS/ESARQ UIC.
Article in Book.

2006 XIIè Fòrum d’Inversió CIDEM. Catàleg de Projectes.
Ed. CIDEM – Centre for the Innovation and Development of the Catalonian Autonomic Government.
Catalogue -book of projects. SPAIN.

2004 AD Architectural Design.
Issue May/June 2004, Vol74 No3. Emergence: Morphogenetic Design Strategies. Form Generation and Form Finding of Adaptable Structures. Willey and Sons Ltd.
Project + article in Architectural Magazine. U.K.

2004 Diversifying Digital Architecture.
2003 FEIDAD Award Yearbook. From Form Generation To Form Adaptation Ed: Yu-Tung Liu, AleppoZONE, NCTU, BIRKHÄUSER-Publishers for Architecture.
Project + article in Book. TAIWAN.

2004 Quaderns d’Arquitectura I Urbanisme.
Issue June 2004, 242:Q2.0. Technique. HybGrid. COAC Publishers
Project + article in Architectural Magazine. SPAIN.

2004 INDE.
Issue July 2004. FFWD Arquitectures Genetiques. COAC Publishers
Article Architectural Journal. SPAIN

2004 II Triennal d’Arquitectura de l’Ebre 2003.
COAC Publishers.
Exhibition Catalogue. SPAIN

2003 AA Files.
No.50. Spring. Morphogenetic Design Experiments -Gen-r(8) Project in Evolutionary Computation. The HybGrid. The Architectural Association.
Article + project in Architectural Magazine. U.K.

2003 Architectural Association Projects Review 02/03.
Genr(8) Project in Evolutionary Computation. AA Publications.
Project in Book. U.K.

2003 Royal Academy Illustrated 2003: A Selection from the 23th Summer Exhibition.
Ed: Frederick Cuming, Royal Academy of Arts.
Exhibition Catalogue. U.K.

2002 EP[S] - El País semanal
Diario el Pais,SL.
Refurbishment of Apartment in weekly magazine. SPAIN

2001 Estilo Clásico
MC Ediciones
Refurbishment of Apartment in interior design magazine. SPAIN

TEAM

2008-06-20T19:16:00.023+02:00

Partners
Sylvia Felipe
Jordi Truco

Studio Project Manager
Emmanuel Ruffo 03-05
Marco Verde 04-08
Nuria Gomez Garrido 09-10

Studio Team 02-10
Udo Thoeinnissen
Francesca Calvino
Nicola Santoro
Gianfranco Simula
Jacomo Bendetti
Laura Gomez Garrido
Julian Arandia
Ambra Micantonio
Giovanni Sanna
Luca Putzolu
Stefania Meloni

Colaboration Competitions 02-08
Maria Afxentiou
Simona Assiero Brá
Ricardo Arandia
Belen Tissera

Colaboration research
George Geronimides
Mike Weinstock
Achim Menges
Carlos de la Barrera
Gonzalo Enriques

EXPOSICIONES

2008-06-20T19:16:00.020+02:00

2008 Mater in Progress, New materials, New Industry

Exhibition of different projects of different disciplines (medicine, architecture, construction, gastronomy…) that explore the potential of new materials.
Period: 8th February to 28th of April 2008.
Curator: FAD (Fomento de las Artes y el Diseño)
Promoter: Ministerio de Industia, turismo y Comercio

2007 Building Patents / Construcció Patentada

Exhibition of recent architecture at Catalonia.
Period: From September the 14th, 2007
Curator: ACTAR – Albert Ferré and Jaime Salazar
Promoter: Deutsches Architekturmuseum of Frankfurt. GERMANY

2004 FFWD Genetic Architectures.

Exhibition of the final student work of the March Genetic Architectures. Year 2004
Period: May the 27th to June the 11th, 2004
Curator: Marc Binefa and Montserrat Fusano
Promoter: COAC - Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. SPAIN

2004 Performative Morphologies; Towards Time and a Condition-Based Architectures.

The exhibition shows 6 projects based on the topic “Performative Morphologies”. The HybGrid is one of the selected works.
Period: November 2004
Curator: Kiwi Sotama, Michael Hensel, Achim Menges.
Promoter: AHO – The Oslo School of Architecture and Design, Liubliana, SLOVENIA.

2004 II Triennal d’Arquitectura de l’Ebre.

Selected of the best built architectural works during 2001-03 in the area of “Terres de l’Ebre” (Catalonia - Spain). Dwelling Condominium Project selected.
Period: July the 1st to August the 30th, 2004
Promoter: COAC – Demarcació de l’Ebre - Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. ESPANYA.

2003 Final Year Exhibition. Architectural Association.

Prototype of the adaptable structure HybGrid within the frame of the exhibition of the final thesis works of the MA “Emergent Technologies and Design”.
Period: August 2003
Promoter: AA - Architectural Association School of Architecture. U.K.

2003 Performative Morphologies; Towards Time and a Condition-Based Architectures.

The exhibition shows 6 projects based on the topic “Performative Morphologies”. The HybGrid is one of the selected works.
Període: Novembre 2003
Comissariat: Kiwi Sotama, Michael Hensel, Achim Menges.
PROMOTER: AHO – The Oslo School of Architecture and Design. NORUEGA.

2003 23th Royal Academy Summer Exhibition. Architecture Section.

Exhibition of contemporary art in different areas. Exhibited the project Genr(8). Project designed using Evolutionary Computation tools.
Period: Summer2003
Promoter: Royal Academy of Arts. U.K.

2002 Contours – Evolutionary Strategies for Design

Period: November 2002
Curator: Michael Hensel
Promoter: AA - Architectural Association School of Architecture. U.K.

PREMIOS

2008-06-20T19:16:00.019+02:00

2007 Programa Gènesis. Generalitat de Catalunya.
Grant in orther to build a prototype of an Adaptable Structure and design the data transmission to an automated actuator system. In collaboration with ECOMUNICAT -Enterprise of Control Ingeniering- and SEGV “Sistemes i Estructures de Geometria Variable, SCP”.

Project GRANTED
Awarded by: CIDEM (Centre Innovació i Desenvolupament Empresarial) – Generalitat de Catalunya

2006 Arts and Science Research Fellowship.
One year grant for research in Adaptable Structures. In collaboration with The University of Reading - Department of Mechanical Engineering - Center for Biomimetics- UK.

Project GRANTED
Awarded by: AHRC. Arts and Humanities Research Council of England and the Scottish Arts Council.

2006 II Triennal d’Arquitectura de l’Ebre 2003.
24 Single-family houses project selected as one of the best built works during 2001-03 in the area of “Terres de l’Ebre” (Catalonia - Spain). Awarded by the Institution “Col·legi d’Arquitectes de Catalunya” . Spain.

Project SELECTED
Awarded by: COAC Demarcació de l’Ebre (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a les Terres de l’Ebre)

2003 The British Institution Awards.
1rst Award for Architecture Project. Awarded by The Royal Academy - Summer Exhibition – Architecture Section (cat. 1096). UK.

1er PRICE
Awarded by: The Royal Academy Of Arts.

2003 FEIDAD. Far Eastern International Digital Architecture Design Award.
Merit Award in Architecture Project. Lightweight adaptable structure - The HybGrid. Taiwan.

MERIT AWARD
Awarded by: FEIDAD (East International Digital Architecture Design Competition)

2003 The Holloway Trust Award for 2003.
Competition of thesis Architecture Projects. Awarded by the Architectural Association School of Architecture - AA. UK.

1rst PRICE
Awarded by: AA (Architectural Association School of Architecture)

2002 Postgraduate Programme Awards.
Bursary to do postgraduate studies at a University in the United Kingdom. Awarded by the institution AHRB - Arts and Humanities Research Board. UK.

Award GRANTED
Awarded by: AHRB, Arts and Humanities Research Board.

2002 Graduate Bursary of the Architectural Association School of Architecture.
Bursary that covers fees for a 1 term period of studies at the Graduate School of the AA - School of Architecture. UK

Bursary GRANTED
Awarded by: AA (Architectural Association School of Architecture)

2002 Becas Argo.
Training Grant.

Bursary GRANTED
Awarded by: Ministerio de Educación y Ciencia. Spain

2002 Becas Epsilon
Training Grant.

Bursary GRANTED
Awarded by: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Spain

ACADÉMICO

2008-06-20T19:15:00.017+02:00

Undergrad research and design studio. EsArq school of architecture. Barcelona 2008
Dirección: Jordi Truco
nstructores de estudio: Marco Verde, Jordi TrucoMaterial Systems Laboratory. MArch Tesis Proyect. EsArq, Barcelona 2008
Direccion: Jordi Truco
Instructores de estudio: Marco Verde, Jordi TrucoUndergrad research and design studio. EsArq school of architecture. Barcelona 2007
Direccion: Jordi Truco
Instructores de estudio: Marco Verde, Jordi Truco
Advanced Design Studio. Pratt School of Architecture. New York. 2006
Direccion: Jordi Truco
Instructores de estudio: Marco Verde, Jordi Truco

TEACHING

2008-06-20T19:03:00.001+02:00

LINKS

2008-06-20T19:00:00.004+02:00

HYBRIDa_
Sylvia Felipe + Jordi Truco
http://www.hybgrid.net/

MA(S)LAB
Material Systems Laboratory
ma-s-lab.blogspot.com

MA(S)LAB 2005
Material Systems Laboratory 2005
http://www.uic.es/web/imags/ms.html

SIMAE
International Architecture Symposium 9-11 April 2008
http://www.simae.net/

CONTACT

2008-06-20T18:55:00.002+02:00

HYBRIDa
Calabria 173_8º2
Cel_ 0034 669392926 Tel_0034 932267650
hybrida@telefonica.net
hybrid-a.blogspot.com/
www.hybgrid.net

TRABAJO/PRÁCTICAS

2008-06-20T18:51:00.010+02:00

NIVEL BÁSICO DE CASTELLANO ES INDISPENSABLE

El despacho cuenta con tres niveles de colaboraciones:

Estudiantes en prácticas:

Duración de la colaboración: de 3 a 5 meses.

Responsabilidades: Colaboración en concursos, diseños preliminares, maquetas y dibujos para presentaciones.

Se requiere formación informática, sobre todo Autocad 2D y tratamiento de imágenes sobre plataforma PC.

Se recomienda a los aspirantes tengan una beca o estén en proceso de obtenerla.

Se valorará el conocimiento y manejo de las siguientes herramientas:

Rhinoceros, Maya, 3D Max, Maxwell (nivel alto de renderizado).

Conocimientos de diseño de prototipos y maquetas

Práctica profesional:

Duración de la colaboración: de 6 a 12 meses.

Responsabilidades: Colaboración en concursos, diseños preliminares, maquetas y dibujos para presentaciones.

Se requiere formación informática sobre todo Autocad 2D y tratamiento de imágenes sobre plataforma PC.

Se requiere el manejo de las siguientes herramientas:

Rhinoceros, Maya, 3D Max, Maxwell (nivel alto de renderizado).

Diseño de prototipos y maquetas.

Profesional con experiencia:

Se valorarán conocimientos avanzados en Autocad 2D/3D, tratamientos digital de imágenes, sistemas constructivos y experincia en obra.

Se requiere el manejo de las siguientes herramientas:

Rhinoceros, 3D Max, Maya, Top Solid, Parametría, Software Gráfico.

Conocimientos de CAD/CAM

Diseño de prototipos y maquetas.

Gracias por ponerte en contacto con nosotros. Para poder saber más de ti nos gustaría que nos hicieses llegar tu currículum por email. Después de estudiarlo nos pondremos en contacto contigo.

hybrida@telefonica.net

932267650

PROFILE

2008-06-20T18:41:00.005+02:00

HYBRIDa_Entrevista a Sylvia Felipe y Jordi Truco, HYBRIDa (Vía Construcción, nº42, marzo 2007)

¿Cuál es vuestra historia como estudio?

Empezamos construyendo 24 viviendas en Amposta (Tarragona) para un promotor privado, con lo que comenzamos pronto a saber lo que significa tener que defender tu proyecto. También hicimos diversos proyectos de reforma, que sí nos permitían un ejercicio más libre. Después de tres años, queríamos profundizar en estrategias más contemporáneas de proyectar la arquitectura. Así que decidimos estudiar un posgrado en la Architectural Association de Londres. Estudiamos el AA Emergent Technologies and Design, un curso orientado a conocer la influencia de las nuevas tecnologías en la manera de proyectar, con el objetivo de ampliar la metodología del diseño arquitectónico. Aprendimos mucho, entre otras cosas, a cómo trabajar con controles numéricos, la fabricación digital, evolutionary computation (software de diseño experimental)... Hicimos una tesis sobre una estructura de geometría variable, que denominamos HybGrid. Después de acabarla, entramos en el Centro de Biomimética de la Universidad de Reding. Empezamos a trabajar sobre materiales composites, afinando en la técnica de cómo construir algo que va a cambiar frecuentemente de forma. Luego regresamos a Barcelona. Fue complicado porque intentamos continuar con el proyecto Hybgrid y era muy difícil encontrar recursos. Nos encontramos muchas puertas cerradas. Así que Jordi decidió entrar en el Master de Arquitecturas Genéticas de la ESARQ-UIC. Al cabo de un tiempo, obtuvimos unos fondos de investigación del British Council que curiosamente no habian dado a ningún proyecto de arquitectura hasta entonces para continuar trabajando en el hybGrid, donde contamos con la fantastica ayuda del ingeniero Marco Verde. Junto con la Universidad de Reding, estuvimos un año desarrollando toda la parametría y los materiales composites. Ahora acabamos de obtener el apoyo del Programa Gènesis de la Generalitat de Catalunya, que nos permitirá trabajar otros seis meses más, en concreto, todo lo relativo a la ingeniería de control, envío de datos y la preparación de un prototipo que se mueva a través de la conexión a un ordenador.

Y luego llegó el proyecto Eurocont...

Mientras desarrollábamos toda esta vertiente investigadora, montamos el despacho. Y lo pudimos hacer gracias a un encargo: Eurocont. Se trataba de habilitar un espacio industrial a uno de oficinas. Lo que caracteriza este proyecto es la fachada interior, que consiste en el desarrollo de una regla que nosotros definimos. Ésta, a su vez, produce un patrón (de orificios, en el caso de la fachada de Eurocont) en un plano. De la misma manera que podemos producir infinidad de patrones con la regla, puedes producir infinidad de paneles gracias al control numérico. Intentamos, en lugar de volcar el diseño hacia un objeto concreto, volcarlo hacia un proceso. Se trata de diseñar una estrategia con la que obtienes patrones siempre similares, del que eliges uno para luego reproducirlo y adaptarlo a las necesidades de aplicación en el proyecto arquitectónico. No vas a buscar un objeto final, porque en realidad no hay uno sólo, sino que se diseña un sistema capaz de adoptar varios. Por tanto, el objeto es valorable desde un punto de vista de proceso, no tanto de resultado final. Evidentemente, en el diseño siempre hay decisiones subjetivas y de estética, pero el simple argumento estético sobre cómo es el resultado final, no es suficiente. Creemos que hay que incorporar más conceptos.

¿Qué os estimuló a estudiar e investigar esta temática?

Nuestra preocupación reside en cómo se argumenta un arquitectura formalmente explorativa; el porqué un edificio tiene una forma y no otra, aunque ya sabemos que un edificio debe responder a un emplazamiento y a unas necesidades programáticas. Al hablar de arquitectura contemporánea con otras estrategias, entramos a abordar cosas que, como las nuevas tecnologías, provocan o argumentan un tipo de forma y permiten fabricarla más eficientemente. Por ejemplo, hasta ahora si una caja vale 10, un objeto con superficies complejas vale 100. En cambio, Eurocont demuestra que, a partir de un patrón, hacer agujeros distintos equivale en coste a hacerlos todos iguales. En síntesis, podemos dotar de complejidad y variabilidad a la forma sin que ello encarezca el proyecto y, algo muy importante, no escape al control del arquitecto. En el fondo, tú no puedes presentar al mercado algo que no puedes controlar. Cuando eres capaz de controlar al milímetro una forma muy compleja, puedes presentarlo al mercado como propuesta arquitectónica. Para nosotros, comienzan así a tener argumentación una serie de formalizaciones finales. Por ejemplo, ¿por qué un mueble suele ser ortogonal? En principio, porque es más fácil de fabricar y de controlar como arquitecto. Eso, al final, ha acabado generando un discurso teórico. En cambio, si dispones de otro proceso a la hora de formalizar, toma sentido que una mesa que no sea toda de ángulos rectos, porque sabes cómo producir este material, cómo curvarlo... Tenemos la suerte de habernos educado en una escuela que te enseña a que las cosas sean coherentes en sí mismas; a que proyectes algo y luego puedas decirle al industrial y al constructor “hazlo”. En suma, a que el proyecto arquitectónico tenga que ver con la manera cómo se materializa. Si trabajas sólo con los parámetros que te permite la visualización en un ordenador, no tienes límites; puedes caer en la trivialidad. Así que debes trabajar haciendo lo que te permite la materialidad. Por ejemplo, el composite de fibra utilizado en el HybGbrid puede doblarse hasta un punto determinado, por lo que en el ordenador trabajarás con unas curvas determinadas. A través de un camino en el que nos interesa trabajar en el riesgo y la experimentación formal, tratamos de desarrollar un producto que se está haciendo en el estudio y que nos comprometemos a controlar hasta el resultado final. Como en el caso de la industria automovilística o aeronáutica, lo que se está diseñando en el ordenador es el producto que se va a fabricar. Esto es difícil encontrarlo en la arquitectura.

¿Cómo se plasma este concepto en el HybGrid?

Diseñamos un sistema paramétrico para controlar, y un sistema físico que recibe la información del primero. El operario no tiene que ir midiendo cota por cota. Sencillamente, el sistema, una vez remitidos los datos, se coloca en la cota exacta; el operario sólo se dedica a ensamblar. El arquitecto se compromete a controlar la forma. No sólo hay un trabajo de diseño, también todo un proceso de construcción. Una función puede tener muchas formas. Pero si vamos a la inversa y hacemos una forma, lo mismo encontramos una función que se ciñe a esa forma. La idea que defendemos es que “cada forma encuentra una función”. Es lo que podemos ver en el mundo natural, donde una mutación es aleatoria –no parte de una decisión–, pero puede encontrar un nueva función. Se trata de dar la vuelta a la ortodoxia de que “la forma sigue a la función”. D’Arcy Thompson afirma que las cosas son el resultado del diagrama de fuerzas que actúan sobre ellas –por ejemplo, el cuerpo humano tendría las piernas de una longitud determinada según la fuerza de la gravedad. Argumenta las formas en función de fenomenos físicos o químicos, no estéticos. Si prestamos atención a esto, por ejemplo, quizás podríamos llegar a construir edificios más ligeros, que consuman menos energía.

Después de las dificultades que encontráis para poner en marcha el despacho en Barcelona, ¿cómo conseguís la confianza del cliente para llevar a cabo Eurocont? Eurocomercial de Nuevas Tecnologías de la Construcción representa sistemas de la construcción muy contemporáneos (muros cortina, anclajes, fabricación en seco...). Así que el cliente fue un entusiasta que nos dejó las manos un poco libres. Cuando empezamos a trabajar, nos dimos cuenta que estábamos utilizando las estrategias de siempre, en las que el cliente quiere una distribución y tu debes adaptarte. Pero decidimos trabajar a fondo la fachada. En esta entrega proponemos un patrón de fachada y además un manera de producirlo. Construimos un prototipo mecanizado y conseguimos el visto bueno del cliente. Con Technocladd, que es el fachadista, estudiamos la manera de sustituir la última capa por un panel de metacrilato mecanizado. Buscamos y conseguimos el sistema para mecanizar los paneles. De hecho, lo hicimos nosotros mismos en el centro de control numérico que funciona en la ESARQ-UIC. La verdad es que, por los procesos convencionales, un proyecto de estas características –donde tampoco había una gran inversión– no lo hubiésemos consumado. El mercado no nos lo permite porque aún es muy caro trabajar con estas tecnologías. No sólo fue un proyecto atípico en el planteamiento arquitectónico y constructivo. Además lo fue, por decirlo así, en el empresarial... Veíamos que como encargo y como esfuerzo, no nos salía a cuenta. Así que estuvimos dándole vueltas hasta que decidimos hacer de contratistas. Ofrecimos el proyecto a varias constructoras y, al final, nosotros éramos los que hacíamos la mejor oferta.El problema del despacho de arquitectura en el control de la obra es siempre el mismo: poco pagado por la cantidad de horas que supone. Vemos que, en el mercado, una manera de poder controlar y cobrar por ello es hacer de contratista. Así que el despacho se dedicó a arquitectura y a contrata durante el año y medio que duró el proyecto, y los seis meses del diseño. En nuestra opinión, la gran ventaja es que se demuestra que el arquitecto puede controlar el coste de las obras y ajustarse al presupuesto. Además, como conocemos y podemos adaptarnos a los sistemas, no encarecemos el proyecto. La incorporación del nuevo diseño al proyecto es muy ágil. Nos funcionó muy bien y el presupuesto está muy ajustado. La gente que lo ve piensa que es mucho más caro. Estamos empezando otro proyecto que, si prospera, barajamos la posibilidad de recurrir a la misma fórmula.

¿Qué materiales os interesan?

No son tanto los materiales, sino sus propiedades. Todos los materiales que puedan auto-organizarse, es decir, que cuando le aplicas una fuerza, generan una forma. La arquitectura huye de los materiales elásticos y al incorporarlos consigues resultados sorprendentes. De hecho, el Hygbrid salió al ir estudiando en las obras de Frei Otto cómo la elasticidad jugaba en el proyecto. La investigación nos ha llevado a interesarnos por materiales que tengan un alto rendimiento de deformación y no acaben plastificando. Entre ellos, toda la familia de los materiales composites, que pueden recibir diferentes torsiones, flexiones, etc, y volver a colocarse en su posición inicial; también los inflables o la fibra de vidrio. Por ejemplo, nos gustaría trabajar con el hormigón en un centro de control numérico que mecanice superficies que sirvan para encofrar, y poder dar así la solución a las formas. Todo este trabajo os obliga ha estar constantemente informados de todas las novedades que revela la ciencia y ofrece la industria...Conseguimos estar conectados. Ha sido muy difícil encontrar los fondos para financiar nuestro trabajo, así que aprovechamos estas oportunidades para hacer una investigación real y abierta. No es que tengamos ni busquemos un abanico inmenso de conocimientos, pero en las cosas en las que estamos involucrados, tenemos un gran bagaje. Por ejemplo, si hablamos de actuadores, composites...

¿Os habéis planteado volver a trabajar en el extranjero?

Sí, es algo que hemos pensado. El mundo académico es un respaldo económico muy interesante. Por ejemplo, el Pratt Institute de Nueva York facilita que el estudio pueda dedicarse a la investigación y tengas un sueldo decente, lo que hace plantearte mover allí el despacho. Una de las posibilidades es irnos a Estados Unidos una época, pero no lo vamos a hacer de momento. Vemos que en países como Gran Bretaña y Estados Unidos, hay una actitud explorativa, ya que el mercado es más receptivo a la innovación. De hecho, muchos de los elementos que utilizamos en nuestros proyectos, como los actuadores, nos los suministran desde Estados Unidos. Nuestra percepción es que se innova mucho más en la industria que provee los sistemas constructivos a la arquitectura, que en el propio diseño arquitectónico. Nosotros intentamos diseñar en función de esos sistemas.